Regles de Go

Equipament i objectiu

Les peces del Go són discos negres i blancs amb forma de lent anomenats pedres. El tauler de Go pot ser un tauler pla de taula o el tradicional tauler de terra amb potes (Go-ban). En qualsevol cas, el tauler és simplement una quadrícula de 19 × 19 línies, i les pedres es col·loquen a les interseccions de les línies. Per a partides més curtes i per a principiants, s'utilitzen habitualment taulers de 13 × 13 i 9 × 9.

El Go és un joc de captura territorial: l'objectiu principal és envoltar tant territori com siga possible. En fer-ho, es poden capturar pedres rivals, i guanya el jugador que, al final, té més territori i més pedres capturades.

Definicions bàsiques

Els termes més essencials que cal entendre són «grup» i «llibertat».

Un grup de pedres és qualsevol conjunt de pedres del mateix color connectades ortogonalment (horitzontalment o verticalment). Així, tres pedres seguides al llarg d'una línia formen un grup, perquè cada pedra està al costat d'una altra com a mínim en sentit ortogonal. En canvi, dues pedres adjacents en diagonal no estan connectades de cap manera i formen simplement dos grups d'una pedra cadascun. Si s'afegira una tercera pedra a les dues diagonals de manera que quedara al costat de totes dues, es formaria un grup de tres pedres. Els grups poden arribar a ser molt grans i complexos, però el principi és el mateix: si una pedra es troba ortogonalment al costat d'una altra, totes dues formen part del mateix grup.

Qualsevol punt buit adjacent ortogonalment a un grup de pedres s'anomena llibertat d'aquest grup. Per tant, una pedra sola al centre del tauler té 4 llibertats, una en cadascuna de les 4 direccions. Un grup de 3 pedres en línia, tot sol a la vora del tauler, té 5 llibertats: 1 a cada extrem i 3 cap al centre del tauler. Una pedra sola en un cantó del tauler només té 2 llibertats. I un grup de 8 pedres disposades en quadrat té 13 llibertats: 12 al voltant i 1 al centre.

Cada pedra col·locada pel rival al costat d'un grup redueix en 1 el nombre de llibertats. Així, una pedra amb pedres rivals al nord, al sud i a l'est només té 1 llibertat.

Les regles del Go

El Go no només és agradable a la vista; el joc també és bellament estètic per la seua simplicitat. En essència, només hi ha 3 regles:

• Començant per les negres, cada jugador juga per torns i col·loca una sola pedra al tauler.
• Quan una pedra es juga de manera que un grup de pedres rivals es queda sense llibertats, el grup és capturat.
• Un jugador no pot jugar una pedra en una posició que repetisca una posició anterior.

Per tant, una pedra sola és capturada si el rival col·loca quatre pedres en els quatre punts ortogonals que l'envolten. I un grup de 2 pedres a la vora del tauler és capturat per 4 pedres enemigues.

Els ulls: la clau del Go

És important entendre que un grup de 8 pedres disposades en quadrat és difícil de capturar, perquè si el rival col·loca una pedra al centre del grup, en la majoria dels casos aquesta pedra és capturada immediatament pel grup que l'envolta. Per tant, normalment cap jugador faria aquesta jugada.

El punt buit del centre del grup és un exemple d'«ull». Un ull és qualsevol punt buit envoltat ortogonalment per peces del mateix color, i és sempre difícil de capturar per al rival. Tanmateix, els ulls no són impossibles de prendre: el grup de 8 pedres pot ser capturat per un rival que primer ocupe els 12 punts que l'envolten. Després d'això, el grup de 8 pedres és vulnerable: si el jugador que el controla juga al centre del grup, el grup de 9 pedres seria capturat immediatament en quedar-se sense llibertats. Aquesta és l'única situació en què és legítim que el rival jugue una pedra al centre, ja que així elimina l'última llibertat del grup i el captura. La pedra que s'acaba de jugar quedaria envoltada per 4 llibertats.

D'això se'n deriva el factor clau de la defensa en el Go: qualsevol grup que continga dos ulls és segur i mai no pot ser capturat. És fàcil d'entendre: per capturar el grup cal eliminar totes les seues llibertats, de manera que caldria ocupar tots dos ulls. Però com que una pedra jugada en qualsevol dels dos ulls seria capturada immediatament, és impossible ocupar-los tots dos. QED.

En conclusió, els ulls són útils i un grup amb 2 ulls és invulnerable.

Altres termes

«Ko» és una situació local en què una posició es pot repetir indefinidament. Normalment, és una situació senzilla en què un jugador captura una pedra i l'altre pot jugar una pedra al lloc on acaba de ser capturada i tornar a capturar la pedra del primer jugador. Tingues en compte que, a causa de la tercera regla, un jugador no pot jugar immediatament una pedra per restablir la posició anterior. Cal jugar almenys una pedra en un altre lloc abans de poder revertir una situació de Ko; altrament, es repetiria una posició general anterior del tauler.

«Seki» és una altra situació local. Aquest terme s'aplica a una zona on cap dels dos jugadors s'atreveix a jugar, perquè fer-ho permetria al rival capturar territori o pedres.

Tenir «sente» significa estar en disposició de fer una jugada que obligue el rival a prendre una contramesura. Si un jugador amb sente fa la jugada en qüestió i el rival, en lloc de respondre com es preveia, fa una altra jugada amb una amenaça encara més gran, es diu que el rival ha «assumit el sente».

Qualsevol grup de pedres amenaçat de captura imminent, és a dir, amb només una llibertat restant, es diu que està en «atari».

Un punt «dame» és un punt buit entre territoris. Quan hi ha un punt dame, cap dels dos jugadors n'obté cap benefici. Els punts dame es deixen buits fins al final de la partida i després s'ignoren en el recompte.

Començar

El Go utilitza un sistema de compensació senzill i eficaç. El jugador més feble juga sempre amb les negres, però també col·loca al tauler un nombre de pedres abans de començar la partida, segons el valor de l'avantatge. El tauler té nou interseccions destacades, disposades en forma de quadrat, anomenades punts estrella. El nombre requerit de pedres es col·loca als punts estrella de la manera següent:

• Avantatge d'1 pedra: en un punt estrella d'un cantó
• Avantatge de 2 pedres: en punts estrella de cantons oposats
• Avantatge de 3 i 4 pedres: en 3 o 4 punts estrella dels cantons
• Avantatge de 5 pedres: 4 cantons + 1 punt estrella lateral
• Avantatge de 6 pedres: 4 cantons + 2 punts estrella laterals oposats
• Avantatge de 7 i 8 pedres: 4 cantons + 3 o 4 punts estrella laterals
• Avantatge de 9 pedres: els 9 punts estrella

Començar una partida de Go és alhora crucial i molt difícil de fer bé. Els jugadors intenten jugar les pedres prou separades perquè siguen el principi d'un envoltament territorial, però prou juntes perquè es puguen connectar en grups si són atacades. Les pedres inicials solen jugar-se prop dels cantons: els cantons són els llocs més fàcils per capturar territori, perquè només cal envoltar-los per dos costats. Els bons jugadors comencen col·locant pedres aparentment a l'atzar pel tauler, però en realitat estan reclamant zones concretes. Després d'aquest període inicial, es formen escaramusses locals i batalles més grans a les zones disputades. Els jugadors han de ser capaços d'entendre i gestionar tots els conflictes menors sense perdre mai de vista la situació general de la guerra.

Finalitzar

Finalment, els jugadors acorden que ja no es poden jugar més pedres, perquè tot el territori està reclamat i totes les batalles locals han arribat a la seua conclusió. La partida continua fins que tots dos jugadors hi estan d'acord. En aquest moment es determina el guanyador i el marge de victòria.

En resum, això es fa comparant la suma dels punts de territori amb el nombre de presoners capturats. Els totals no són importants: el que es mesura és la diferència entre tots dos, i és habitual calcular-la seguint el procés següent, que facilita molt el recompte:

• Primer, s'omplen els punts dame: els jugadors continuen jugant per torns les seues pedres en aquestes zones neutrals fins que s'han omplit totes. Normalment es consideren les últimes jugades de la partida; la partida només acaba quan s'han omplit tots els punts dame.
• Les pedres mortes (pedres dins del territori de l’oponent) es consideren captures i, per tant, ara es retiren del tauler i es posen al muntó de pedres capturades de cada jugador.
• Per simplificar el recompte, a continuació cada pedra negra capturada es torna a col·locar al tauler dins del territori negre, i les pedres blanques capturades es col·loquen dins del territori blanc. La lògica és senzilla: cada captura val 1 punt, de manera que, en col·locar-la al tauler, es perd aquest punt, però es compensa perquè l’oponent perd un punt de territori. En conjunt, la diferència es manté igual.
• Per facilitar encara més el recompte, ara es mouen les pedres del tauler perquè els territoris formin patrons més ordenats. En fer-ho, els jugadors només han de procurar no canviar la quantitat de territori que posseeixen. Així, cada pedra negra que es mou deixa al descobert un punt de territori, però es cobreix un altre punt de territori negre per compensar-ho. Quan és possible, els territoris es transformen en formes rectangulars i sovint els territoris més grans es reorganitzen en àrees múltiples de deu.
• Una vegada consolidats el tauler i les captures d’aquesta manera, el guanyador i el marge de victòria es poden determinar ràpidament comptant els territoris simplificats.

Com que generalment es reconeix que les negres tenen un lleuger avantatge pel fet de jugar primer, les partides sense avantatges sovint es decideixen al millor de dues partides, amb els jugadors alternant-se per jugar amb negres. Els marges de victòria se sumen una vegada acabades les dues partides per determinar el guanyador.

Un mètode alternatiu per compensar aquest desequilibri, desenvolupat en l’època moderna, consisteix a atorgar 6,5 punts extra a les blanques en cada partida.

Torna al joc